CATALOGACIÓ I ESTUDIO DE LAS TRADUCCIONS DELS DOMINICS ESPANYOLS I IBEROAMERICANS

Ministerio de Economía y Competitividad (Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia, Subprograma Estatal de Generación del Conocimiento. Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016)
Ref.: FFI2014-59140-P

El projecte CATALOGACIÓ I ESTUDI DE LES TRADUCCIONS DELS DOMINICS ESPANYOLS I IBEROAMERICANS va començar el 01/01/2009 i va finalitzar el 31/12/2011, arribant a un grau important d´informació científica, i projectant a la seua conclusió els següents resultats:

Dades de catalogació:

738 autores dominics, 2.240 obres classificades i 75 llengües i dialectes de referencia.

El catàleg pot consultar-se per mitjà d´internet i d´aquest mateix portal, estant la seua base de dades en constant evolució i baix el control del nostre grup d´investigació.

Estudis de les traduccions:

Els treballs realitzats tant per l´equip científic com per l´equip de treball poden consultar-se en la majoria dels casos on-line mitjançant aquest mateix portal (algunes publicacions figuren no més en format paper), cobreixen aspectes importants als camps de la història i de la teoria de la traducció.

En quant a les traduccions dels dominics a Espanya o a Europa, s´han elaborat estudis pel que fa al valor de la revelació (De Luis), la Inquisició (Blanco, Boadas i Valero), la traducció “professional” pels capítols (Castro), la traducció filosòfica (Castro), la aportació dels clàssics (Alonso), la autotraducció (Sastre i Marquant), la traducció de la mística renana a Espanya i als Països Baixos (Behiels), a Alemanya (Naupert), les figures de fray Luis de Granada (Polvorosa), Francisco de Vitoria (Delgado), Francisco Ximénez (Vega), Melchor Cano (Marquant), Giordano Bruno i Campanella (Blanco), Matteo Bandello (Cristian Cámara), De Las Casas (Králová, Ojeda), Duvoisin (Martino). S´han estudiat també als traductors i traduccions del regne de València (Pérez Blázquez), les influencies europees a la reforma del Ordre (Sastre), les intercanvis religiosos i culturals amb els Països Baixos (Behiels) o Alemanya (Naupert), la Escola Bíblica de Jerusalem (Reyes).

En quant a la tasca educativa, lexicogràfica i missionera, s´analitzen temes com el component pedagògic de les traduccions (Cuéllar), la educació a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement (Revuelta), o a les universitats (Jiménez). Pel que fa a Amèrica, se estudia la missió educativa a les universitats del Perú (Rodríguez), el contacte amb els matsigenka (Serra), la feina dels intèrprets (Martino i Ferreiro), la traducció antropològica (Albaladejo), la tasca a Xile i Argentina (Serra), Centreamèrica (Pérez Rodríguez i Varela), Nova Granada (Pérez Blázquez i Albaladejo), Mèxic (Hurtado, Valero i Cristian Cámara) o Califòrnia (Vega). Se estudien obres com ara la Cartilla y Doctrina cristiana de Bartolomé Roldán en llengua chuchona (Resines), la Gramática elemental de la lengua Quiche Achi de Rabinal de Gregorio Ramírez Donoso o la Gramática y Ars bene dicendi: Arte de construcción de fray Pedro Masústegui (Varela), El Camino del cielo en lengua mexicana de fray Martín de León (Cristian Cámara), el Arte de la lengua mixteca de Antonio de los Reyes i el Vocabulario en lengua mixteca de Francisco de Alvarado, la Escalera espiritual para llegar al Cielo, de San Juan Clímaco (Valero), Pel que respecta a Àsia, es descriu la feina de traducció i evangelització en la missió dominicana d´Àsia Oriental als segles XVI i XVII (Bueno), la activitat dels dominics valencians (Pérez Blázquez), la figura de Manuel Arellano (Enrique Cámara), les missions dominicanes a finals de la dinastia Ming a Xina (Li), l´obra de Juan Cobo (Li) o els successos dels regnes de Tonkin (Vietnam) o Cambodja (Srisongkram). En quant a Orient Medi destaca el treball sobre Jean-Vincent Scheil (Wirth). Pel que fa a Àfrica, el treball sobre Senegal (Ndiaye).

En quant a la labor de traducció intersemiòtica i artística, destaquen els treballs en quant al valor de la imatge amb forma de predicació (Bueno), el llenguatge visual de l´arquitectura (Rojas), la Setmana Santa a Oaxaca (Diéguez), l´escultura (Salas), la comunicació audiovisual a les missions (Mallo), el cinema (Bueno i Cuéllar), el dibuix (García-Luengo), la fotografia (De la Cruz), la traducció intersemiòtica sense original textualitzat (Lapuerta), el còmic (Salvador), els símbols i gestos religiosos (Da Silva), les coples dels Rosaris de l´Aurora (Romero) o la música (Reyes i Ndiaye).